PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER LA DEFENSA, ACLARIMENT I MILLORA DE LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS EN L’ÀMBIT DELS SERVEIS SOCIALS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’aprovació pel Consell de Ministres de l’avantprojecte, i la seva posterior tramitació i aprovació com a Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, de no modificar-se la redacció actual, suposarà el desmantellament efectiu del quart pilar sobre el qual se sustenta el malmès Estat del Benestar Social al nostre Estat. En particular, ens referim a l’article 7, que modifica l’article 26 de la vigent Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local sobre competències dels ajuntaments, i específicament dels Serveis Socials. La nova Llei genera incertesa i preocupació social, quan assenyala que l’única competència pròpia dels ajuntaments en aquest àmbit serà, “l’avaluació i informació de situacions de necessitat i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social”.
ELS AJUNTAMENTS SERAN SOLS AVALUADORS I DISTRIBUÏDORS DEL RISC I L’EXCLUSIÓ SOCIAL

D’acord amb aquest redactat, convé assenyalar, que no s’esmenta el Sistema de Serveis Socials com una competència pròpia de les corporacions locals; ignorant la nova Llei, com s’ha configurat aquest sistema en els últims trenta anys a Espanya, plenament assentat i que ha adquirit identitat suficient per a ser reconegut com un instrument fonamental del nostre Estat del Benestar.

En l’actualitat, els Serveis Socials Municipals són una part fonamental de l’Estat social i de drets definit per la nostra Carta Magna, juntament amb el sistema de pensions, sanitat i educació. La Constitució els va emmarcar com una competència autonòmica, per tant no hi ha un marc estatal que els defineixi, a diferència dels altres sistemes, descentralitzats d’una forma o d’una altra, però sempre amb una legislació bàsica estatal, és a dir, és l’únic sistema on no hi ha una cartera de serveis mínims definida que estableixi l’extensió i intensitat de la protecció, però, han adquirit la seva màxima visibilitat i implantació mitjançant les corporacions locals.

En aquestes últimes dècada, els Serveis Socials s’han organitzat atenent al seu nivell d’especialització; distingint l’Atenció Primària, de competència local, i l’Atenció Especialitzada, de competència autonòmica. Els primers constitueixen l’estructura bàsica del sistema públic de SS.SS., sent la seva finalitat aconseguir unes millors condicions de vida de la població mitjançant una atenció integral i polivalent. Els segons s’han d’entendre com aquells que requereixen el desenvolupament d’una atenció específica (nivell secundari) a usuaris/es amb circumstàncies especials.

Els Serveis Socials Comunitaris o Generals, de competència municipal, són l’estructura de gestió pública més propera que té la ciutadania per garantir l’accés als seus drets socials, són la part més representativa del conjunt de polítiques socials en l’àmbit local. Coneguda és la trajectòria de l’administració local en el desenvolupament de serveis i programes que garanteixin la cobertura de les necessitats socials més prioritaritarias de la seva ciutadania. En els últims trenta anys s’ha generalitzat una estructura capaç d’organitzar amb gran solvència tècnica i recursos pressupostaris modests l’atenció social de la ciutadania, amb gran projecció social i reconeixement.

DENUNCIEM LA CREACIÓ D’UN ESTAT ASSISTENCIAL DE BENEFICIÈNCIA

A partir de la proposta de reforma de la Llei de Bases, es disparen totes les alarmes. Denunciem l’intent de dibuixar un Estat Assistencial basat en la Beneficència i no de drets socials, un Estat en el qual els drets socials de ciutadania queden desdibuixats, per la imposició de polítiques públiques allunyades del ciutadà/na. La participació ciutadana en la creació, gestió i avaluació dels serveis socials desapareix. La fortalesa en la proximitat dels serveis i la millora de la governança s’elimina, i deixa les persones i famílies en mans d’unes administracions (diputacions i comunitats autònomes) que no coneixen ni la seva realitat ni les seves necessitats, en les que no participen directament, i a les que, com en el cas de les Diputacions, no han votat.
LES COMUNITATS AUTÒNOMES PODRAN NO DELEGAR ELS SERVEIS SOCIALS. AUGMENTA I S’INSTITUCIONALITZA LA DESIGUALTAT ENTRE ELS CIUTADANS

En la proposta de nova Llei s’observa que en l’únic punt de l’articulat on es fa referència als Serveis Socials de manera clara i directa, és en la nova redacció de l’article 27.2, on s’estipula que: “l’Administració de l’Estat i les de les comunitats autònomes poden delegar, …, en els municipis de més de 20.000 habitants, entre altres, les següents competències: apartat- c. Prestació dels serveis socials … “. Les polítiques socials d’Atenció Primària no poden dependre de la voluntat de delegar o gestionar que tinguen, en cada moment, cadascuna de les comunitats autònomes i / o diputacions que configuren l’Estat. Aquesta mesura suposa, a més, una recentralització de l’atenció social a la ciutadania, la pèrdua de capacitat de projecció social futura dels municipis, deixant la cohesió social que tant depèn del territori en mans d’actors aliens.

No estem davant d’una qüestió merament terminològica. El canvi en la definició de la prestació suposa un canvi en el model de gestió; transitar de la “prestació de serveis socials i promoció i reinserció social” (llei 7/85 de bases de règim local, art .25.2), a la ” avaluació i informació, de situacions de necessitat social, i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social “(nova redacció) implica deixar pel camí un model eficient que garanteix els drets socials dels ciutadans. Res positiu sembla suggerir aquest canvi. Davant d’aquests fets, defensem un model que ha constatat la seva utilitat, eficàcia i pertinència en els últims 30 anys.
PROPOSEM

D’acord amb les propostes formulades pels actors i agents socials significatius, davant la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, els representants del grup municipal de COMPROMÍS, proposem a la societat i als poders públics en particular, el que considerem hauria de ser el mínim irrenunciable en l’expressió de dels Serveis Socials Municipals. Correspon als ajuntaments, per si sols o agrupats, el nivell d’atenció primària, que hauria d’integrar la següent cartera de prestacions:

– Informació, orientació, assessorament i diagnòstic de situacions de necessitat.
– Ajuda a domicili i suport a la unitat de convivència.
– Ajudes econòmiques d’emergència social.
– Intervenció i mediació familiar.
– Prevenció, intervenció i inserció, adreçada a persones, famílies, grups i col·lectius en risc o situació d’exclusió social.
– Acompanyament en els itineraris d’inclusió social.
– Adopció de mesures de protecció de menors en situació de risc.
– Atenció primària a dones víctimes de violència de gènere.
– Atenció primària a la tercera edat i discapacitats. Gestió de l’Atenció a la Dependència.
– Allotjament d’urgència.
– Serveis de promoció i dinamització comunitària, i voluntariat social.
NO CONSENTIR QUE ES BALAFIEN ELS ÈXITS ACONSEGUITS

Els municipis han demostrat amb escreix, en els últims trenta anys, la seva responsabilitat institucional i la seva capacitat de gestió en termes de pertinença, eficàcia i eficiència, alhora que, per la seva proximitat als / les ciutadans / es, i la seva especial sensibilitat en l’atenció als col ·lectius socials més vulnerables, han demostrat la seva contribució en la garantia dels drets socials al nostre Estat.

És just reconèixer que comptem amb l’experiència suficient i amb un personal tècnic format, competent i eficaç, per mantenir el sistema municipal de Serveis Socials. No té sentit, ni des del punt de vista de la rendibilitat econòmica ni de la cohesió social, el desmantellament de l’actual sistema de serveis socials d’atenció primària i comunitària. No és el moment de malbaratar els èxits aconseguits.
Per tot això, el GRUP MUNICIPAL de COMPROMÍS presenta la següent:

PROPOSTA D’ACORD

1. Adherir-se al Manifest de defensa del Sistema Públic de Serveis Socials d’Atenció Primària, elaborat pels professionals de l’àmbit local, que serveix de model i es substància en la present “Proposta de Resolució”; formalitzar aquesta adhesió mitjançant la plataforma de professionals: serviciossocialesmunicipales.blogspot.com.es

2. Reafirmar l’autonomia local i la transcendència del paper dels ajuntaments en defensa de la protecció social, la igualtat d’oportunitats, la democràcia i la qualitat de vida; polítiques públiques que han permès vertebrar el territori i prestar serveis essencials i bàsics, descentralitzats i de proximitat per a la ciutadania.

3. Sol·licitar la modificació o la retirada per part del govern de l’Avantprojecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.

4. Incorporar a la nova llei, o modificar la vigent Llei de Bases 7/85, a fi de definir i aclarir, com a competència directa municipal, l’Atenció Primària de Serveis Socials i la seva responsabilitat directa en la gestió de les prestacions bàsiques recollides en la present moció.

5. Manifestar i transmetre a la resta d’ajuntaments de l’Estat, el nostre reconeixement i suport per la tasca de defensa dels drets socials de la ciutadania, per mantenir les polítiques de desenvolupament socioeconòmic sostenible al territori, i per millorar la cohesió social.

6. Impulsar un procés de negociació entre tots els grups parlamentaris i amb la FEMP, que permeta abordar la reforma de les lleis que regulen el món local, garantint l’autonomia local i els drets socials dels ciutadans.
7. Traslladar aquest acord al Govern d’Espanya, al Govern de la Generalitat, i als grups polítics del Congrés i de les Corts Valencianes, i a la Junta de Govern de la FEMP.